D'on neix el seu interès per la República espanyola i en especial per un partit com el POUM que no és precisament dels més estudiats?
–«És veritat que tot i que tenia un ideari clar de transformació social i una militància molt activa, on les dones també hi eren presents en bon nombre, el POUM encara no ha rebut, segons que em sembla, l'atenció investigadora que correspon a la seva important i intensa, si bé que curta, trajectòria.»
–Diria que ho dificulta la doble persecució que va patir? La seva pràctica desaparició després dels fets de maig del 37?
–«Probablement això té a veure amb què durant molts anys no es parlés d'aquest partit. M'adono especialment quan entrevisto els fills i filles dels militants: m'expliquen detalls molt valuosos per a la investigació però a la vegada hi ha molts fets que desconeixen; es percep el pes feixuc d'aquesta doble repressió que durant anys els ha abocat al silenci, potser per un instint d'autoprotecció. I és que va ser molt dur, van ser perseguits pel feixisme i per l'estalinisme que els acusava precisament de ser feixistes o espies de Franco! També noto que els és dolorós parlar del seu pas pels camps de concentració de França, on l'acollida als exiliats republicans es va fer en condicions deplorables, indignes.»
–Abans li preguntava pel seu interès a investigar aquesta part de la història.
–«Vaig escollir Girona per fer un curs Erasmus perquè m'agrada la cultura catalana i volia aprendre la llengua, i també amb la intenció de fer un treball sobre les dones durant la Guerra Civil. L'historiador Josep Clara em va posar sobre la pista d'Antònia Adroher, militant del POUM, mestra i regidora de l'Ajuntament, a la qual no vaig arribar a conèixer personalment però de qui vaig llegir molts articles i entrevistes que em va facilitar el professor Salomó Marquès, i realment en vaig quedar molt impressionada, fins al punt d'ampliar ara, amb la tesi, el meu camp d'investigació sobre les dones del POUM.»
–Què és el que la va impressionar de la trajectòria d'Antònia Adroher?
–«La fermesa i claredat dels seus principis polítics, el seu inqüestionable compromís social a favor de la igualtat i la lluita per l'emancipació de la dona al costat de la lluita de la classe treballadora. Va ser una gran combatent contra les injustícies.»
–Aquest compromís va portar Antònia Adroher a acceptar la regidoria d'Educació i Cultura de l'Ajuntament de Girona de l'octubre del 1936 al març del 1937, en plena etapa revolucionària.
–«I això és molt coherent també amb les polítiques del POUM, per al qual l'educació era una qüestió prioritària, veia en la infància el futur d'una societat justa. Val a dir que, juntament amb Antònia Adroher, la també mestra Júlia Serra va fer una gran tasca, especialment en el terreny de la producció d'idees... He pogut verificar que va publicar 74 articles a L'Espurna, el butlletí del POUM a les comarques gironines. I això té realment molt de mèrit en una època en què la proporció de dones que escrivien era molt minsa, entre altres factors perquè l'analfabetisme les castigava més durament. He analitzat un total de 652 números de periòdics com Avançada,L'Espurna, Impuls, Emancipación, i tan sols hi he localitzat 172 articles d'autoria femenina! (vegeu treball de Coignard: Premsa i propaganda durant la guerra civil espanyola: la participació de les dones en la guerra de les idees a http://argonauta.imageson.org)
–En quina mesura s'identifica amb els ideals republicans?
–«No vivim la mateixa època, és clar, però els trobo molt potents i de molta vigència, especialment pel que fa a la lluita per la igualtat social i la igualtat de gènere, terrenys en què queda molt camí per fer."
Carme Vinyoles
.gif)
.gif){kind=link}