L'esclat dels seus tres fills, que des de dilluns gestionen el millor restaurant del món, ens ha descobert l'èxit d'una família, però també el de tota una generació de mares que, com vostè, van néixer amb la Guerra Civil i no han fet altra cosa a la vida que treballar i estimar.
Vostès van viure vides molt semblants a les de les seves mares i, en canvi, han sabut donar-nos a nosaltres -els fills del baby boomdels anys 60- la llibertat perquè féssim un tall generacional i un salt endavant sense precedents. La vida va decidir per vostès, però ens van transmetre que nosaltres sí que podríem decidir. Que havíem d'aprofitar la joventut que la postguerra els havia robat a vostès. Quantes dones de la seva generació no s'haurien menjat el món si haguessin nascut vint-i-cinc anys més tard?
Filla del 8 de juny de 1936, als tretze anys ja feia de cambrera de les 8 del matí a les 11 de la nit. Ara en té 76 i continua cada dia al peu dels fogons, mentre veu amb amor de mare com han sigut els seus fills -en Joan, en Josep i en Jordi- els que des d'El Celler de Can Roca s'han menjat el món. Els gurus de l'autoajuda ens demanen que recuperem els valors que vostès ja posaven en pràctica fa cinquanta anys: l'austeritat, la humilitat i la prudència.
A les mares no els passava mai res, perquè sempre estaven pendents de què ens passava als altres. Triaven el pitjor tall: la carcanada del pollastre, el préssec més macat i "els nens ja me'ls quedaré jo, perquè vosaltres pugueu sortir". Cadascú es podia mostrar tal com era en una família. Les mares, no. Les mares tenien la responsabilitat que allò funcionés, en un moment en què el poder -també el familiar- era masculí. Quant sacrifici i quant amor les mares de la postguerra. I que poc que se n'ha parlat.
D'aquesta generació de mares que tenen més de 70 anys, només hem reconegut les que van ser més valentes i van trencar les convencions. Les que van abanderar lluites polítiques, les que van estudiar a la universitat, les que es van separar. També es mereixen un homenatge les que simplement van viure allò que els va tocar de la millor manera i no ens han transmès als fills cap foscor ni cap ressentiment. Potser un bon dia per fer-ho és avui, vigília del Dia de la Mare, i vostè, Montserrat Fontané, cuinera i mare dels millors cuiners del món, n'és un dels millors exemples.
P.D. Ja deu patir perquè el número 1 del món no suposi més maldecaps per als seus fills. Però ara és temps de celebracions: Girona els prepara un homenatge i aviat farà 50 anys del casament amb en Josep, xofer d'autobusos. Al cap de nou mesos, naixia el primer fill. Li van posar Joan.
