Reivindicant Jafar Panahi

Avui a la Columna del Punt, l'Imma Merino ens parla del cineasta iranià de dimensió internacional Jafar Panahi. És notícia per la seva condemna a 6 anys de presó, la impossibilitat de sortir del país i la prohibició de dirigir pel·lícules per un període de 20 anys. Aquest cineasta ens ha ofert pel·lícules importants com El Globo Blanco, El mirall, El Cercle o Offside, on és fa ressó de la condició de les dones i la tracta des d'àmbits completament diferents i interessants. El Col·lectiu de Crítics del Cinema Truffaut ha escrit un manifest per adherir-se a demanar l'incompliment d'una sentència que vulnera greument els drets humans. També es pot fe l'adhesió a nivell internacional.

Enquesta sobre Violència Masclista

Avui s'ha fet pública la Primera Enquesta de Violència Masclista a Catalunya, i amb aquests resultats a la mà, es fa evident la necessitat d'un canvi cultural i mesures més efectives per fer-hi front.

Una de les dades encara sorprenents és que el 80% dels casos no es denuncien. Segons la directora del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista, Alba García, una de cada quatre dones ha patit una agressió masclista greu al llarg de la seva vida, ja sigui en l'àmbit privat, l'àmbit laboral, o en espais públics.

És la primera vegada que es fa una enquesta específica sobre violència masclista a Catalunya, amb 14.122 dones i 1501 homes entrevistats, declarant per primera vegada uns fets, que en alguns casos, no s'havien atrevit a manifestar.

Es fan necessàries també, mesures preventives i educatives per poder canviar aquesta situació.

POEMES 25 DE NOVEMBRE 2010

Aquests són els poemes que es van llegir abans de la lectura del manifest del 25N amb la performance que es va representar:

MARIA JOSEP ESCRIVÀ

Dames de paper

De carn devien ser i voler carn
elles també: cabells i rostre, pits,
humanes regions on el deler
pren forma al ritme d’un mot gran: amor
amor, del vostre cos ha fet un pont
des de la gràcia del pecat, sojorn
on s’arrecera l’home, pell amb pell
com la ploma, angoixada, busca el full.
I vosaltres, que hauríeu pres dolor
extrem només pel propi nom de dona,
moriu d’enyor a canvi del no-res.
De carn i de sospirs la més perfecta
culpa absolta amb els mots, i ja per sempre,
eternes sobiranes del silenci.

Sang Presa
Maria-Mercè marçal.

D'ARTEMIS A DIANA

(...)

Als ulls demano unes altres paraules
per dirn-nos, quan hàgim trencat les velles
i escampat els bocins en solcs d'oblit:
Ferments només, adob per a la terra.
Caldrà pastar-les amb les nostres mans.
-Noves paraules que eixamplin l'espai.

A les paraules demano camins
que ens assenderin les noves petjades.
Uns altres llavis que deixin carmí
en els vidres extrems de vells miratges.
Noves mans, llengua nova, nous sentits.
Uns nous camins excavats sang a sang.

Als nous camins demano una altra sang
que els recorri exaltada, nua, nova.
Que en violenti els límits i els avencs,
que forci cledes i tancats, que ens dugui
resclosa enllà, tenyint el calendari
d'una altra festa sense déus ni fat.
Una sang nova dins de venes noves

És a la sang que demano uns ulls nous.

ESCARSERS ( 1980 - 1982 )

II

PASQUINS PER A LA REVOLTA VEGETAL

Dones, baixeu, veniu
a la dansa de l'herba.
Enramem els balcons
i preparem la terra.
Reguem-la amb pluja i sol,
defensem-la amb les dents,
perquè hi arreli l'arbre
de l'alliberament.

Sembrem-hi la llavor
i el verd de la tendresa,
el blat de l'enrenou
l'aventura i la menta
i quan neixin els brots
cridem-ho a tots els vents,
perquè s'espigui l'arbre
de l'alliberament.

Vestides en saó
de la revolta encesa
al cim dels campanars
desplegarem banderes,
banderes sense orgull,
color de goig novell,
perquè floreixi l'arbre
de l'alliberament.

Aviarem coloms
per encetar la festa
i inventarem camins
en cels sense fronteres.
Arreu tindrem hostal,
farem convit arreu,
amb la fruita de l'arbre
de l'alliberament.