En un interessant article a El Núvol, Montse Barderi exposa la dramàtica i tirànica situació que ens mostra una dona hipersexualitzada com a model únic en la societat actual.
El dramatisme es manifesta perquè obeeix a un objectiu de dominació patriarcal, molt en consonància amb un model de consum preferentment masculí, i tirànic, perquè des dels diferents àmbits de les activitats de les dones, sembla que només triomfen, o triomfen millor, aquelles que s'ofereixen encara ara com a objecte d'atracció sexual.
És l'altra cara d'una societat que hauria de plantejar-se models coeducatius, de compartir més que dominar, i d'oferir als futurs ciutadans des de l'inici de l'educació un extensiu aprenentatge de les relacions afectives i sexuals lluny d'aquests interessos consumistes.
Podeu llegir "Com s'arriba al mamanding" clicant aquest enllaç o l'anterior.
Podeu llegir "Com s'arriba al mamanding" clicant aquest enllaç o l'anterior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada